references
INF IN M S R
Cicle infantil
Cicle inicial
En una vida ideal, en la qual totes les persones fossin respectuoses, educades, racionals i amables amb els altres, la convivència es desenvoluparia sempre en harmonia, pau i tranquil·litat. I quan sorgissin problemes, sabríem resoldre’ls amb el diàleg, la comprensió, una ment oberta i sentit comú. És clar que podria haver-hi malentesos, desavinences i formes de pensar diferent, però no hi ha conflicte ni diferència que justifiqui arribar a la violència. Davant de la violència, sí o sí, tolerància zero. L’agressivitat i la violència física és un comportament que ve dels nostres avantpassats prehistòrics, quan no hi havia altres armes més enllà dels cops de puny, els cops de peu, estirar els cabells o les garrotades… Ni tan sols sabien parlar i la seva intel·ligència estava molt desenvolupada. Però avui en dia… ¿val la pena resoldre algun problema a l’estil “cavernícola”? És clar que no. La violència física és prohibida i castigada en la nostra societat, i no sols no s’ha d’utilitzar, sinó que a més hem de vigilar que ningú la utilitzi: a casa, a l’escola, en els esports, etc. En una situació de violència física, actua amb rapidesa i cautela. Avisa el teu entrenador, el teu professor o els teus pares, però no deixis mai d’intervenir-hi, ja siguis la víctima o un espectador. A vegades hi ha nois que peguen, i sol dir-se que són “molt moguts” o “nerviosos” o “no saben com expressar-se”. Però ni si ets actiu ni si ets tímid hi ha excusa per insultar, donar cops de peu al pati, cops de puny al passadís d’amagat o empentes en un partit. Darrere de qualsevol tipus de violència hi ha persones amb problemes que han de ser tractades com més aviat millor perquè ningú pateixi les seves conseqüències. Segurament, qui pega, dóna empentes, crida, esgarrapa o mossega no se sent orgullós ni content en la seva pell ni li agrada la seva vida, encara que semblin “gegants”. Però entre tots podem fer molt per solucionar-ho.
El compromís contra la violència
Una altra cosa és reconèixer, detectar i frenar els que exerceixen la violència psicològica. Aquesta és més perillosa encara, perquè pot passar desapercebuda però causa tant dolor o més que els cops de peu. Parlem dels que es burlen d’altres, insulten, parlen malament per darrere dels altres, inventen formes d’emprenyar per esport, posen malnoms per l’aspecte físic per sentir-se superiors, senten enveja de les notes que treuen els altres, etc. No cal acceptar les seves “veritats” i cal pensar per damunt de tot que cadascú és diferent i que allò bonic del món està en aquestes diferències. Si no connectem amb algú no passa res, perquè tampoc hem de ser amics de tots, però això no ens dóna permís per fer comentaris de menyspreu o burla. Sobretot, recordeu: respecte, respecte i més respecte. Quan et sentis malament o vegis algú sentir-se malament, repeteix-te aquesta frase: absolutament ningú té dret a maltractar. Tots som iguals i volem el mateix: ser feliços i ser ben tractats. La millor norma de vida és no dir o fer res que no t’agradaria que et diguessin o et fessin a tu. Fàcil, oi? I una altra més: no deixar passar les injustícies, perquè estar callat és quasi el mateix que cometre-les tu. El respecte el pots exigir per a tu i per als altres. I si et diuen “no t’hi fiquis” o “a tu no t’importa”, pensa: és clar que m’importa. No siguis mai immune a la violència. Si no pots defendre’t o defensar tu els altres, busca el suport dels amics, la família, els professors o algun adult. L’avantatge del que assetja és sempre fer-te creure que estàs sol i no pots fer res. Però aquest és només un miratge: per descomptat que pots. Tens dret i tens raó. Això sempre venç.
Ciclo mitjà
Ciclo superior
Reciclatge
Tutories amb sentit per a tots els cicles educatius
Amb la col·laboració de:
28
